El nostre pessebre
21/12/2010
Plogui, nevi o faci vent, a l´escola tornem a construir el nostre pessebre.
Cada curs que passa creix i té alguna figura més. Els petits alumnes també han crescut i ara ajuden a la seva construcció: sorra, pedres, suros, figures, llums o estels, paper de plata o de color blau.
Fer el pessebre és un costum de molts i molts anys, un costum que apassiona als petits i agrada als grans. Fem aparèixer muntanyes i rius, valls i llacs, i creixen com bolets els pobles de casetes de suro, les fonts d´aigua, els pous i els oasis amb boscos de palmeres. Els treis Reis de l´Orient viatgen amb els seus camells, i els pagesos porten carros estirats per bous i cavalls, burros i ases carregats de gerres d´aigua o de feixos de llenya. Galls, gallines, porcs, ànecs, gats, ovelles i cabres s´apoderen dels camps i dels prats, i la pagesa té feina a munyir les vaques. Un munt de personatges de temps passats inspiren la nostra imaginació i ens ajuden a entendre les velles nadales d´aquesta època.
El pessebre és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb molsa, troncs, suro, amb figures de fang de personatges de la vida rural que es realitza per les festes de Nadal. El pessebre és un dels quadres costumistes més estesos a la Mediterrània cristiana. El seu origen podria estar en les antigues creences de tenir imatges dels déus a casa com a protecció, encara que ha sofert tantes evolucions que això no es pot assegurar. Aquesta tradició de la societat catalana que representa el naixement de Jesús rep el nom de pessebre perquè, segons la Bíblia , quan l´infant va néixer a l´ estable el van posar dins d´una menjadora d´animals anomenanada pessebre.
L´origen del pessebre pot trobar-se també en les escultures i pintures que curullaven les catedrals i que servien per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes. Així, la primera representació data del segle II després de Crist, quan a les catacumbes romanes de Priscil·la es representava ja la Verge Maria sostenint als seus braços el nen Jesús. El pessebre més antic que es coneix data del segle III després de Crist, al monestir alemany de Füsen. La primera representació catalana apareix a començaments del segle IV a la catedral de Barcelona. També les representacions cristianes que apareixen en forma de relleus als sarcòfags romans del segle VI que són escenes del naixement, amb els Reis, alguns animals i pastors, esculpides a la pedra. A finals del segle XIII els personatges adquireixen autonomia pròpia i passen a formar quadres dins dels temples. Va ser l´any 1223 que Sant Francesc d´Assís va fer una representació del naixement al voltant d´una menjadora d´animals –un estable semblant a aquell en què segons el cristianisme va néixer el nen Jesús–, considerada per molts l´origen del pessebre.
Al segle XVI, les autoritats catòliques més tradicionals van voler fer front a la Reforma protestant amb el Concili de Trento impulsant cultes nous, com ara una rememoració del naixement en una part de la casa. El pessebre més antic del qual es té coneixement es va fer a Praga l´any 1562.
A Catalunya, les primeres figures no arriben fins al segle XVII, però al segle XVIII ja hi ha notables escultors com el murcià Salzillo, els catalans Vallmitjana i Amedeu o els valencians Josep Esteve Bonet i Josep Ginés els que crearien imatges que posteriorment servirien com a model per a altres representacions.
Una particularitat del pessebre de Catalunya i al País Valencià és la figura del Caganer.
Les figures del pessebre
Les figures del pessebre, el temps sant és arribat,
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre, una a una ja han tornat.
La dona que renta, la vella que fila
i el brau caçador que sempre vigila.
La noia que porta la gerra i el pa
i aquell pescador que al riu va a pescar.
El vell que la terra remou amb catxassa
i el que es beu el vi de la carabassa.
El del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la catxutxa perquè té molt fred.
La jove mestressa que duu la gallina,
la del cistell d´ous i el sac de farina.
Aquells que sonant van fent son camí,
el del flabiol i el del tamborí.
Del sac de gemecs el qui sempre plora
i el de la simbomba que toca a tothora.
També els tres pastors que fan el sopar
i couen les sopes i llesquen el pa.
Figures eternes de vida senzilla
que eixiu de la llum que enmig del cel brilla,
vosaltres al món porteu resplendor
oh fràgils figures de nostre senyor!
Joan Llongueras
Bones festes a tothom!
.
A la societat tradicional catalana el pessebre era representatiu i emblemàtic de les festes, molt abans que l´arbre de Nadal fos introduït.
