Collites.

01/07/2009

Ja ha passat l’estiu, tot i que encara fa alguns dies de bo. Ha anat força bé, en general, si bé hi ha algunes coses a les que els ha costat. Les tomateres, per exemple, han estat irregulars i les d’alguna classe han anat molt malament, com és el cas de les tomates russes que l’any passat van ser la descoberta de l’any, les super steak. Doncs aquest any, res de res. Les que han anat millor han estat l’altra classe de tomata russa, la negra de crimea que, juntament amb les de cor de bou i la de Montserrat, han estat les més saboroses. Això sense descuidar les cherry super sweet que són espectaculars, tant, que es fa difícil que arribin a la taula. Tampoc han anat massa bé els tipus que havia comprat de llavor autòctona. La producció no ha estat massa reeixida i haurem de pensar en què fer l’any que ve.

Pel què fa altres coses, com els carbassons, han anat fent. Han fet moltíssima flor que, però, no ha arribat a transformar-se en fruit. N’hi ha hagut, és clar, però no pas tants com preconitzaven les flors que, aquestes si, hem aprofitat per cruspir-nos fregides, replenes de mozzarel·la i anxova. La meva teoria (segurament equivocada perquè és de collita pròpia i sóc una profana absoluta), és que hi ha hagut pocs pol·linitzadors. Poques vespes i mosquits, i ni rastre d’abelles … Si ni tant sols ens han picat les rinxoles!!!!! Ja no són el què eren… Podria ser una explicació a tanta flor i tant poc carbassó?

Pel que fa les albergínies, doncs si fa o no fa el mateix, però no ens n’hem menjat les flors. Hem constatat, però, que les blanques són delicioses.

Els pebrots vermells no han arribat gairebé mai a vermells, ja que només amb l’intent de madurar s’han fet malbé, com els ha passat a algunes tomates. I per la resta, els clàssics que sempre funcionen (alguns a desgrat meu, com les bledes), enciams de tot color, mida i classe que mai estan de més a la taula.

Vam fer un tancat també pels enciams nous, els bròquils, coliflors i tot plegat. A més, n’hem fet vàries plantades, per si les mosques.

La majoria de coses que vam sembrar directament a terra (dolceta, espinacs, ruca…) han fracassat. De fet, creiem que entre les males herbes he vist alguna mica de dolceta. La que si que ha brotat és la ruca, però tampoc massa i dels espinacs, res de res.

I ara ja hem plantat també més cebes, porros, alls, enciams i escaroles.

Pel que no és hortet, les ametlles han anat força bé, però a l´arribar el temps de la collita havíen volat: algun espavilat se´ns va avançar i se les va endur totes. De tots els fruiters, el que més fruit ha fet ha estat la pomera que és la més gran de tots ells. Molts fruiters encara són joves: quatre cireres, tres préssecs, raïms, maduixes, forces figues, cap pruna ni arbrecoc, moltes carbasses de fer bonic, cap pinya, cap castanya ni cap avellana... Haurem d´esperar a que creixin. Les nous: poquetes, per fer-se passar les ganes. I ara anem a per les olives…! Fan bona pinta.

LES OLIVES
A les nostres terres l´oliva, el fruit de l´oliver, es cull tradicionalment de novembre a gener, de Santa Caterina a Sant Sebastià (20 de gener), aproximadament. Això, si és any d´oliada, si la terra ha estat convenientment assaonada per les pluges. Uns quants mesos abans de la collita, a la primavera, els arbres són esporgats, i, després de llucar, treuen la rapa, el raïmet que formen les flors, que ens indica si ens trobem a les portes d´una bona temporada oliera o no. La feina de collir olives, molt dura perquè es fa quan ja ha arribat el fred, s´ha vist progressivament alleugerida mercès a la maquinària moderna, bé que perduren la raspa (així anomenada en alguns indrets), per a fer-les caure de l´arbre, i les borrasses, que es paren a l´entorn de la soca, que facilita la feina d´aplegar-les i ensacar-les.

Us havíem promès algunes receptes amb ruca. Ara venen. Hi afegirem també alguna amanida que hem fet amb el que hemcollit aquesta setmana.

Després de caps de setmana de pluja intensa, d’una primavera una mica humida i freda que no deixava créixer res ha arribat el moment, ara sí, del bon temps i per tant de que els vegetals creixin.

Com tenim l’hort! Els primers enciams ja ens els hem endut tots.

També hem collit els primers espinacs, tot i que no estan molt reeixits els pobres. Crec que els falta aigua.

És el que té la calor, ho fa créixer tot. Més endavant veureu com han evolucionat per exemple les carbassoneres. Tot un espectacle!