Sembrem o plantem.

01/07/2009

La sembra directa és una tècnica de cultiu, inclosa en el grup anomenat agricultura de conservació, basada en la sembra de qualsevol tipus de llavor (normalment, cereals o lleguminoses), sobre un terreny no treballat des de la recol·lecció del cultiu anterior. Per a més informació veure agricultura de conservació.

Llaurar, sembrar, segar i batre

L’arada, és un llegat romà d’enorme transcendència. Llaurar volia dir remenar la terra, airejar-la, deixar-la a punt per poder sembrar. L’arada romana, amb poques modificacions, és la que van fer servir els pagesos de Catalunya fins ben entrar el segle XIX. Era de fusta, amb algun tros de ferro, i era tirada per dos bous o una mula. El pagès agafava l’arada per la maneta i clavava el dental tan profundament com podia, mentre els bous l’arrossegaven i obrien els solcs al camp.

Per segar s’utilitzava tradicionalment la falç o el volant, una variant més gran de la primera. El segador que obria el pas anava tallant a cops de falç manats d’espigues per la base i els deixava a terra, agrupats de tres en tres o de quatre en quatre, formant una gavella. La mà amb què aguantava les espigues la tenia protegida amb un esclopet o una carabasseta, una petita peça de fusta dins la qual es podien posar els dits per no tallar-se amb la falç.

Per aprofitar fins al darrer gra de blat, els pagesos passaven pel camp el diable, un espècie de rasclet, tirat per un animal, que recollia les espigues que hi haguessin quedat; i les dones espigolaven els camps buscant-hi també les últimes espigues. La feina era dura i calia fer pauses sovint per prendre una beguda o menjar alguna cosa per refer-se i reprendre la feina.

Un avenç important en la feina de segar va ser la introducció de la dalla el primer terç del segle XIX, tot i que va costar molt que es generalitzés per segar cereals, va tenir més bona acollida per segar farratges o herba. Permetia fer més feina i més descansada, ja que es podia fer a peu dret. El dallador portava penjat a la cintura el banyot, una mena de funda feta de banya, fusta o zinc plena d’aigua, on hi duia la pedra esmoladora per poder esmolar el tall de la dalla quan li calgués.

Què plantar?

La varietat de coses que pots plantar al teu hort es il·limitada.
Fes un petit plànol en paper del terreny per a dibuixar la distribució de les diferents varietats a plantar.
Les hortalisses es poden disposar de dues maneres:
En fileres: és el mètode tradicional.
En massissos rectangulars, quadrats, cercles, mitja lluna,...
En ambdós casos hi ha avantatges i inconvenients. En els massissos surten menys herbes dolentes que en línies al no existir un solc de terra nua al mig. Si conrees en massissos, el centre ha de ser fàcil d´arribar a des del costat, sense necessitat de trepitjar el sòl per res.
Per a això, cada era o banda de plantació, tindrà una amplària màxima de 1,2 metres. Es delimiten amb maons, taulons o amb bordures de plantes, com julivert, orenga, cebes, aromàtiques (santolina, romaní o lavanda), boix, evònim nan,...
No sembris ni dissenyis molt atapeït que després enganya. Les plantes creixen i es pot convertir en una selva que impedeixi entrar per a les labors a més de competir entre elles per l´espai i la llum.
Traça camins suficientment amples i còmodes per al pas de les persones i d´un carretó sense haver d´anar fent "malabarismes".

FRUITES I HORTALISSES EN TESTOS

• Una alternativa al sòl per a produir fruites i hortalisses són els tests, jardineres i tot tipus de contenidors. Encara que és un poc més difícil que les flors, mereix la pena l´esforç perquè es cullen hortalisses tan fresques i bones com les de l´hort.

• Els tests és la solució ideal si només disposes d´una balconada, un jardí de terrat, un pati o en la cartel·la d´una finestra.
• Les fruites i hortalisses que no resisteixin el fred es poden dur a cobert quan amenaci gelades.
• Els tests grans, mitjos barrils o contenidors resulten ideals per a fruiters. Comprova que tenen forats de drenatge.
• Aprofita qualsevol lloc per a posar tests i jardineres: sostre d´un rafal, murs, escales, penjant de les parets...
• Hi ha a la venda sacs de cultiu farcits de substrat especial. Els tomàquets, els cogombres i els pebrots es desenvolupen fàcilment en borses de cultiu i no necessiten regar-se tan sovint com en test.
A l´horticultura intensiva actual s´estan emprant en hivernacles, especialment en sòls molt dolents i improductius. Els sacs substitueixen al sòl (´cultiu sense sòl´).

Quines espècies d´hortalisses van bé en testos? Moltes:

- Herbes aromàtiques
- Bledes
- Albergínies
- Carbassons (test més profund)
- Cebes
- Espinacs
- Fesols
- Enciams
- Patates
- Pebrots
- Porros
- Cols
- Tomàquets
- Pastanagues (test més profund) Sacs de cultiu.
- Tomàquets

Consells per a conrear fruites i hortalisses en contenidors:
- Requereixen més atencions que plantades en terra.
- Amb un contenidor de 40-50 cm de profunditat, pràcticament totes les hortalisses anuals es desenvoluparan sense inconvenients.
- Han d´estar situades en un lloc obert i assolellat, almenys rebre mig dia de sol.
- En un lloc amb poc sol (menys de 4 hores), només podrien conrear-se algunes com enciam, espinac o julivert.
- Gira de tant en tant els tests per a forçar un creixement uniforme.
- En test, necessiten més reg i abonament que conreades en terra oberta. Si fa calor, el reg ha de ser diari, però durant l´hivern o en llocs ombrívols, la freqüència disminueix.

Si fa vent també cal regar més.
- Abona amb fertilitzants de lent alliberament cada 3 mesos.
- Un bon drenatge resulta essencial. Forats de drenatge en la base amb grava o pedretes per a impedir que s´obturin.

Consells per a un jardí amb poc espai:
- Usa varietats nanes de fruites i hortalisses. Avui dia s´estan conreant saboroses varietats d´hortalisses nanes amb la finalitat d´aprofitar al màxim l´espai en parcel·les diminutes.

Per exemple, hi ha conreus petits de tomàquets, cols, coliflors, enciams, patates...
- En jardins o horts amb poc espai no deixis mai sense conrear el terreny, de manera que hagi sempre una sembra a l´espera per a passar a terra.
- Planta o sembra en fileres o massissos amb molt poca separació entre plantes per a aprofitar més l´espai per a conrear fruites i hortalisses.
- Alguns cultius se sembren una vegada a l´any (naps i cols d´hivern) però altres, com enciam i raves, es poden fer sembrats repetits per a tenir tot l´any.
- Calcula que la majoria de les parcel·les només produiran 2 collites anuals.
- A mitja primavera és tal la quantitat d´espècies que es poden plantar que cal evitar quedar-se sense espai per a la resta de l´any, així que el millor és contenir-se. Calcula quant temps ocuparà cadascuna (llegeix el paquet) i quan quedi lliure sembra una distinta per a obtenir altra collita.
- Moltes vegades la climatologia de l´any fa canviar els plans. Sigues flexible.
- Et proposo el següent disseny d´hort:
Crea 4 zones per a cada grup de hortícoles. Les 4 parceletes si les vols fer tipus massissos poden vorejar-se amb maons, taulons o amb bordures de plantes, com julivert, orenga, cebes, aromàtiques (santolina, romaní o lavanda), boix, evònim nan,... Si disposes les plantes en línies, no fan falta aquestes vores. Per a conrear hortalisses i verdures pots comprar llavors o plantons.

Amb els plantons guanyaràs temps i comoditat, encara que és un sistema que encara no està molt generalitzat a nivell d´afeccionat; sí que ho està entre els horticultors professionals.

Hi ha tres maneres de sembrar les hortalisses:
- Semillers en recipients:
Consisteix a sembrar llavors en recipients i després trasplantar els plantons a l´hort. Els semillers permeten desenvolupar les plantes en un ambient més adequat, protegit de les pluges, del fred, del ple sol i amb un substrat millor que la terra de l´hort la qual cosa assegura una major nascencia.
Un semiller en recipients a cobert permet iniciar el cultiu d´hortalisses al final de l´hivern, quan a causa del fred de moltes regions moririen les plàntules si se sembressin en l´exterior. Per exemple, els semillers d´enciam es poden iniciar a mitjan hivern en un hivernacle o en un lloc a salvo del fred i després trasplantar a l´hort quan les condicions siguin propícies. Recomanat per:
- Àpid
- Albergínia
- Carabassa
- Ceba
- Col
- Enciam
- Meló
- Cogombre
- Pebrot
- Porro
- Síndria
- Tomàquet

- Semillers en el sòl:
Consisteix a sembrar llavors en terra i després trasplantar els plantones a l´hort. Els semillers en terra tenen l´avantatge que es disposa de major espai. Per exemple, a nivell comercial, hi ha semillers en grans parcel·les per a certs cultius. Recomanat per a les mateixes varietats que en recipients.

- Sembra directa:
L´altre sistema de sembra consisteix a sembrar en el terreny definitiu de l´horta, aclarir l´excés de plàntules i cuidar-les fins a la seva recol·lecció. Recomanat per:
- Mongetes
- Pèsol
- Faves
- Pastanaga
- Remolatxa
- Raves
- Espinacs
- Chirivíes

- Plantons:
Consisteix en comprar els plantons de plantes ja desenvolupades però encara petites i plantar-los al teu hort. Es un sistema molt ràpid i pràctic. A fires, gardens i mercats en pots trobar una gran varietat.

Les llavors:
Compra llavors de qualitat, envasades al buit i sense que hagi superat la seva data de caducitat. Al paquet ve informació útil: època de sembra, profunditat de sembra, clima idoni, quant triga a germinar, quan estaran llistes per a collir...
Hi ha tres característiques relacionades amb les llavors interessants de conèixer:
- Poder germinatiu: és el percentatge de llavors que germinen. Oscil·la entre el 65 i el 80%. Per exemple, un poder germinatiu del 70% significa que de cada 100 llavors que se sembren en condicions adequades, germinen 70.
- Longevitat: a mesura que passa el temps va disminuint el percentatge de germinació de les llavors.
- Puresa: un paquet que digui que té una puresa del 99% significa que hi ha un 99% que és llavor i un 1% que és altra cosa: residus, pedretes, palets, peles, etc..
- Algunes llavors es comercialitzen pildorades o tractades. Consisteix en un recobriment que les protegeix dels fongs del sòl, aporta nutrients, manté la humitat i eleva la germinació. Són més cares.
- Per a conservar les que no gastis al sembrar, tanca bé els paquets i col·loca´ls en un flascó amb tap de rosca. Posa-li una etiqueta amb la data de caducitat, l´espècie/varietat i col·loca el recipient en lloc fresc, sec i fosc.

Hortalisses que no s´inicien per llavor:Finalment, dir que si bé la majoria de les hortalisses i verdures s´inicien a partir de llavors, hi ha algunes espècies que no.
Estolons de fresoner, alls, espàrrec, tubèrculs de patates, carxofes, síndria...
- Maduixa: per estolons. Les plantes mares de les quals s´obté els estolons es propaguen ´in vitro´, es propaguen en camp i es treuen els estolons.
- All: amb les dents del bulb.
- Espàrrec: amb trossos de rizoma.
- Patata: per tubèrculs.
- Carxofa: per estaques. S´utilitza poc la llavor de carxofa. Tradicionalment s´ha propagat per estaques de tija.

La síndria, sobretot, i també meló i pebrot, es poden propagar, a més de per llavor, per empelt.