Feines i eines a l´hort.
01/07/2009
El Rascle és un arreu agrícola que s´utilitza principalment per afinar i desterrossar la terra. Per allisar la superficie o barrejar les llavors amb la terra quan s´utilitza la tècnica de sembrar al vol. Consisteix en un marc rígid on es disposen puntes metàl·liques, petits discos d´acer o cadenes que se sacsegen en diverses direccions per l´efecte de la tracció i incideixen en el sòl. Es diferencia d´una arada en el fet que no té com a missió fer solcs en la terra sinó només preparar-la per a la sembra un cop la terra ha estat llaurada.També es pot fer servir per treure herba si aquesta està encara poc desenvolupada ja que quan les males herbes són grans embussen el rascle.En alguns camps esportius també es rascleja la gespa per airejar-la o renovar-la o els camps de terra per deixar-los llisos.
La Fanga és una eina agrícola utilitzada per a cavar o remoure la terra.La seva forma és molt variada: des de la fanga similar a una forca a les fangues en forma de pala, però que en tots dos casos són eines rectes per tal d´incidir directament en la terra.Per fangar cal dividir prèviament la superfície amb marques i cordills i anar passant la terra extreta d´una banda a l´altra.La feina d´utilitzar la fanga es diu fangar i com que és molt feixuga i actualment es considera d´una utilitat dubtosa, només es fa en petites superfícies com horts.
LLAURAR i FANGAR
Després d´escampar el compost per totes les parades de l´ hort vam llaurar la terra.
Per fer-ho vam utilitzar el moticultor i la fanga.
El moticultor és una màquina / eina que costa molt de dominar. Consta d`unes freses per estovar la terra . A vegades es clava i no avança, però també a vegades passa massa per sobre sense aprofundir a l’ hora de llaurar.
La fanga és una eina manual més fàcil d´ utilitzar, tot i que pesa una mica. La seva funció és també estovar la terra.
L´aixada és una eina utilitzada en l´agricultura formada per una peça de ferro acerat, més o menys plana o corbada i de forma variable, amb un mànec de fusta d´uns 80 cm. S´empra per a cavar la terra i moure piles de sorra o ciment entre d´altres usosL´anglès Itrho Trull va inventar al segle XVII una aixada de cavar estirada per un cavall, essent aquesta, la millor del sistema Garrett, amb la que es pot llaurar en un dia amb només un cavall, quatre o cinc hectàrees de cereals, etc.
Serveix per cavar, moure la terra, arrancar herbes, aplanar el terra i fer "surcos". A la majoria de la gent, quan s´imagina un pagès li ve al cap la imatge d´un home amb una aixada a les mans.
El magall o cavic Una eina per a cavar la terra, que és una aixada proveïda d´escarpell.
La regadora Recipient portàtil a propòsit per a regar, que consisteix generalment en una caixa cilíndrica de llauna o de plàstic amb un broc a l´extrem d´un tub lateral que arrenca de la vora del fons.
La carretilla És l´eina per excelència per transportar les collites, els fems i l´adob, el compost, les pedres qaue s´han de retirar etc. El més important és que la seva roda sigui ampla perquè pugui circular amb facilitat sobre sols humits o fangosos.
La pala Semblant a l´aixada ens serveix per fer bancals més profunds i per remoure la terra, així com per fer forats per plantar arbres fruiters.
Les tisores de podar Serveixen per tallar les branques dels arbres fruiters a l´hivern, els rosers i altres plantes del jardí i de l´hort o bé les canyes que s´han fet servir per enramar les mongeteres o les tomaqueres.
El moticultor
La forca És un útil per a desenterrar els conreus, escampar els fems i l´adob, o remoure la terra sense arribar a les capes més profundes.
CALENDARI PER LES FEINES DE L’HORT
Gener
A la maresma s’inicien els treballs de sembra de la patata primerenca, continua la plantada de cebes, cols, enciams, escaroles, bròquils i bledes.
També continuen les sembres d’espinacs i de julivert i es comencen les d’alls, pèsols i faves tardanes.
Febrer
Es generalitza la sembra de patata primerenca a les zones mitjanes i a més a més de les espècies que es sembren el mes anterior, es sembren pastanagues i raves.
Març
A les zones més fredes es sembra la patata. En aquesta època s’intensifica la sembra i plantada de nombroses espècies hortícoles, iniciant les de tomates primerenques i les de fesols d’enramar a les zones càlides, mentre a les altres es sembren raves i pastanagues i es trasplanten maduixons.
Abril
Es planten en quantitat, tomates, pebrots i albergínies, i es sembren mongetes per aprofitar en verd, melons, síndries, carbassons, pastanagues, raves i els últims espinacs a les zones no massa càlides.
Maig
A la maresma es cull ja la patata primerenca. A més a més de les espècies que es sembren el mes anterior, també es sembren: carbasses, porros, apis, cebollins, cards blancs, etc.
Es segueix plantant tomates, albergínies, pebrots, i a les zones menys càlides, cols angleses i de paperina. Es cullen faves, pèsols, cols de cabdell, carxofes, maduixons, espàrrecs, cebes, enciams.
Juny
Es planten tomates tardanes, es sembren fesols d’enramar i cogombres. Es generalitza la collita de les espècies pròpies de l’estiu.
Juliol
Tenen gran importància les feines de recol•lecció i d’irrigació. Encara es segueixen plantant tomates tardanes per a ésser collides a l’octubre o novembre. Es preparen les terres pels bròquils, coliflors, escaroles, espinacs, bledes, agrelles, raves, etc.
Agost
Segueixen a bon ritme les collites. Es prepara la sembra de l’enciam “trocadero” i es planten coliflors, bròquils, cols. També es sembren patates de segona collita.
Setembre
Es generalitza la plantada de bròquils, cols, bledes, escaroles, cebes i la sembra de raves, faves primerenques. Prossegueix a gran ritme la collita de les mateixes espècies del mes anterior.
Octubre
Es l’època adequada per a plantar bledes, cols de paperina i de cabdell, enciam romà, escarola, cebes i porro. Es sembren faves, espinacs, raves, julivert, naps, pèsols.
Novembre
Es continuen les sembres i plantades de diferents espècies, com és ara bledes, xicoria, cols de Pasqua, de paperina, i de cabdell, espinacs, escaroles, xirivia, pèsols de tota mena, cebes, faves primerenques, nap fi i pastanaga fina.
Desembre
Es cullen cols, bròquils, espinacs, bledes, enciams i escaroles, i molt especialment els anomenats apis de Nadal, tan preuats a les nostres comarques. Es fan planters de tomates en caixons i es va continuant el pla establert pel mes anterior.
