Animals, i plagues.

01/07/2009

Plagues a l´hort

L´hort petit, per les seves pròpies dimensions, no dóna lloc a l´aparició de les plagues característiques dels grans cultius, però això no evita que es vegi afectat per les mateixes procedents de zones properes.No obstant això, per tractar-se d´un hort generalment d´aficionats i on sol conrear una gran diversitat d´hortalisses, no té sentit recórrer a mitjans químics, no només costosos sinó perjudicials per a certes espècies, i que exigiran una cura especial a l´hora de recollir la collita destinada al nostre consum.

Protecció Si a la regió s´ha desenvolupat una determinada plaga, que els horticultors combaten amb ajuda d´insecticides o altres plaguicides, la solució més racional per al petit hort d´aficionat és moltes vegades renunciar a aquest cultiu concret, ja que hi ha una àmplia varietat d´altres opcions .Una altra possibilitat és realitzar el cultiu sota vidre, ja sigui en campanes o hivernacle, ja que en crear un ambient aïllat de influències exteriors, podrem evitar l´atac de la plaga.

Quan l´hort es troba en una regió on no es practiqui l´horticultura industrial, la varietat dels cultius impedeix el desenvolupament d´aquestes plagues.

No obstant això, poden aparèixer problemes amb insectes o altres invertebrats.La presència d´aquests animals s´ha de considerar reflex d´una situació normal en la naturalesa.

No obstant això, l´abundància d´aliment que produïm a l´hort atrau de vegades a un major nombre d´individus. Per evitar que augmentin en excés és suficient amb realitzar un control regular de les hortalisses i emprar alguns mitjans que encara que senzills són molt eficaços.

L´hort biològic, pressuposa la renúncia a tot tipus de productes químics i adobs artificials dels utilitzats en l´agricultura i horticultura industrials. És una opció per l´hort de dimensions reduïdes, i el petit tribut que s´ha de deixar als altres pobladors de la parcel.la (insectes, mol.luscs, etc.) Satisfà amb escreix els beneficis que proporcionen unes hortalisses amb una major riquesa de sabors i lliures, en la mesura del possible, de contaminants.

Cavant el terreny a l´hivern (el que destrueix les larves que reposen en terra) i fent una rotació dels cultiu (el que impedeix que un insecte nociu completi el seu cicle vital) s´aconsegueix protecció suficient, que es complementarà amb l´eliminació manual de les larves o els insectes adults que aparecezcan ocasionalment sobre les hortalisses.

Hi ha mètodes tradicionals de gran eficàcia, com les trampes per a gran eficàcia, com les trampes per llimacs i cargols o per vespes, el cultiu d´alguna planta repel • lent per als insectes (l´Abrótano allunya mosques, papallones i pugons, la cidronela fa fugir els àcars, la ceba tendra repel.leix als pugons, etc.), la col locació de fulls de ginesta entre les hortalisses per expulsar les erugues, l´ús de xarxes sobre el cultiu per evitar que els ocells mengin els fruits, etc.

Un mètode que també resulta molt útil en els horts familiars és recórrer a la lluita biològica. Sota aquest nom d´aparença tècnica no s´oculta més que una regla ben simple, deixar que la pròpia naturalesa controli als seus pobladors.

La presència d´un gripau a l´hort hem de considerar beneficiosa, ja que el seu aliment són precisament els invertebrats que devoren les nostres hortalisses.

Les populars marietes, que estan experimentant un lent procés de desaparició i en molts llocs ja són rares, són un enemic mortal dels pugons. Infinitat d´ocells són insectívors i la seva dieta el constitueixen aquests insectes que volem eliminar. Si muntem unes caixes anidaderas prop de l´hort, és possible que alguna d´aquestes aus allotjades en elles, i durant l´època de cria, quan més aliment necessita, seran un actiu "insecticida" inofensiu per a les hortalisses.

Si, però, es volen utilitzar productes químics, s´han de seguir algunes regles bàsiques. En principi, es recorrerà a ells només si realment és necessari i en aquest cas seguint de manera estricta les instruccions que s´indiquen en l´envàs. En un establiment especialitzat de la zona ens aconsellaran sobre els productes més indicats per a cada problema.Cal tenir en compte que molts productes tenen un determinat temps de latència, és a dir, aetividad (o toxicitat), després de l´inactiven.

Per tant, s´evitarà la seva aplicació quan la collita estigui propera, ja portaríem a la nostra taula uns productes enverinats. Tampoc s´utilitzaran insecticides durant la floració, ja que mataríem insectes beneficiosos per a la polinització de les plantes i tot just eliminaríem ¡us perjudicials.

Una excepció a aquesta regla és el sofre usat contra l´oïdi. larnpoco s´aplicaran abans de ploure, ja que l´aigua els arrossegaria. I no han de superar les dosis recomanades creient que així s´aconsegueixen millors efectes, al contrari, moltes vegades aquests productes poden resultar tòxics per a les plantes.Finalment, no oblidem que encara que es tracta de substàncies químiques destinades a matar insectes, també són perjudicials per a la nostra salut, de manera que si les fem servir és necessari prendre mesures de protecció personals (ús de guants, màscares, etc.).

Errors més comuns

Recórrer a mètodes industrials de lluita contra les plagues en un hort petit no només és malbaratar temps i diners, sinó que es corre el risc de perjudicar a una part del cultiu.
Considerar els mètodes biològics antiquats i ineficaços. Ben aplicats, no només alleugen els símptomes, sinó també la malaltia, i sense efectes secundaris.
Pretendre eliminar de forma instantània una plaga recorrent de manera sobtada a mètodes biològics és erroni, ja que són mètodes que actuen a llarg termini però de manera global, acumulant els seus beneficis.
Recórrer només en part a procediments biològics és una solució equivocada, ja que són mètodes que actuen sobre un conjunt ampli (tot l´hort). Tanmateix l´ús d´un únic producte químic per eliminar una espècie concreta repercuteix sobre totes les altres.
Hi ha qui vol augmentar l´eficàcia d´un producte duplicant la dosi i el resultat no només és el contrari sinó fins i tot pitjor. S´han de seguir les instruccions.
Els insecticides no només maten insectes.També maten plantes i fins i tot poden ser tòxics per als éssers humans.

Els habitants no desitjats de l’hort

La biodiversitat és un dels elements claus de l’agricultura ecològica. Però la complexitat dels ecosistemes està lligada a la presència de certes espècies que són contràries als nostres interessos. No som els únics que estem desitjant que les maduixes acabin de madurar per tastar-les. Hi ha una llarga llista d’animalons que es deleixen per la seva flaire i normalment són més matiners que nosaltres: cargols, llimacs, ocells... se sentenirremediablement atrets pel vermell de les maduixes. Al cap i a la fi estan programades per cridar l’atenció i aconseguir que algú s’empassi les llavors i les transporti lluny i les torni a dipositar a terra envoltades de femtes carregades de nutrients. Si pogués, la maduixa no ens triaria a nosaltres.
Doncs bé, per a ser un bon hortolà hem d’aprendre a acceptar amb humilitat la competència, entendre que mai no la podrem eliminar completament i arribar a un equilibri que ens permeti gaudir de la collita sense convertir-nos en Terminators.

Plagues i malalties

Parlem de plagues quan els causants dels danys pertanyen al regne animal i normalment es poden veure a simple vista com ocells, cargols o alguns tipus d’insecte. Les malalties s’associen a espècies microscòpiques de fongs, bacteris i virus.
Per què es posen malaltes les plantes?
Per a que una planta es posi malalta, igual que passa amb les persones i els animals, han de coincidir tres factors en el mateix moment: que hagi un agent causant de la malaltia, que la planta estigui baixa de defenses i que les condicions del medi sigui les adients per al desenvolupament de la malaltia. Si un dels tres factors no es dona llavors les plantes es mantenen sanes. Per això, per lluitar contra les plagues i malalties es pot incidir en qualsevol dels tres factors.

Agafem per exemple una malaltia produïda per fongs com és l’oidi o cendrosa. Per evitar que les plantes es posin malaltes podem fer servir tres estratègies:
- Augmentar el mecanismes de defensa de la planta per exemple amb una decocció de cua de cavall.

- Eliminar les espores del fong o evitant que germinin amb un tractament de sofre.

- Evitar que al voltant de les plantes s’acumuli massa humitat, necessària per a la germinació de les espores. Ho podem fer sembrant les plantes més amples, evitant el reg per aspersió, etc.

Aquestes tres estratègies es poden fer servir conjuntament per a assegurar un millor resultat. L’agricultura convencional aposta normalment per eliminar la causa de la malaltia. En agricultura ecològica ens estimem més incidir en els factors ambientals i en el bon estat de salut de les plantes.

Controlem les plagues i malalties

Hi ha moltes maneres de fer-ho i cada tècnica s’adapta millor a determinades plagues i malalties. Podem classificar els mètodes de la següent manera:

- Mètodes culturals. Són tots aquells que incideixen en les condicions del medi: rotacions, reg, fertilització, variacions en les dates de sembra, etc.

- Mètodes físics. Són sistemes per a eliminar els patogen sense aplicar substàncies químiques: treball del sòl, recollida, trampes, ultrasons, etc.

- Control biològic. Es fan servir enemics naturals de les plagues per al seu control. Podem aconseguir-ho proporcionant unes bones condicions per a que s’instal·lin a l’hort espècies beneficioses com sargantanes, eriçons, aranyes, marietes, etc.

- Control químic. El control químic pot ser amb tractaments vitalitzadors per a augmentar les defenses de les plantes com el purí d’ortigues o la decocció de cua de cavall o amb substàncies que tenen propietats insecticides o fungicides. En agricultura ecològica aquests productes són d’origen natural com la rotenona, el nim, el pelitre que s’obtenen de plantes o l’argila i el sofre que són d’origen mineral.

Consells de l’hortolà:

- Una de les principals causes de que les plantes es posin malaltes és un excés d’adob nitrogenat. Hem d’intentar que l’adob sigui el més equilibrat possible i evitar els excessos.

- La presència a l’hort de plantes amb flors i aromàtiques ajuda a atreure a insectes depredadors d’altres insectes que són plagues.

- Una de les plagues més molestes de l’hort són els llimacs i cargols: els podeu caçar enterrant a nivell de terra recipients amb cervesa. Es senten atrets per l’olor i s’ofeguen.

Activitat: Fem un purí d’ortigues

El purí d’ortigues és un dels millors tractaments vitalitzats per les plantes que existeix.

Per fer-ho necessitem:

- 1 kg d’ortigues fresques o 100g de seques

- 10 l d’aigua (millor de pluja)

- Un recipient no metàl·lic

- Un pal per remenar

Posem les ortigues dins de l’aigua i remenem durant 5 minuts. Ho hem de repetir cada dia durant 2 setmanes (el cap de setmana no cal). Quan comença a fer pudor el purí ja està. Llavors ho hem de filtrar i guardar en una garrafa de vidre o plàstic.

Per aplicar-ho s’ha de diluir un litre de purí en 10 l d’aigua i aplicar al sòl i a la planta amb un pulveritzador. Hem d´evitar fer-ho quan fa massa sol perquè podem cremar les plantes.

Podem experimentar comparant el que passa amb un determinat cultiu en funció si es fa el tractament o no es fa.

Un conte, un llibre i ....

Cutting, S. (2007). L´eruga verda. ING Edicions.