Cap d´estudis

17/03/2009

Benvinguts a tots i a totes!!!

 

M’han demanat que expliqui una mica la meva vida i la veritat… no se per on començar. Sóc una de les més joves de la casa i no fa massa que hi he arribat, ara ja fa 2 anys.

Vaig néixer a finals del 1981, un 30 de desembre fred i tempestuós. Motiu pel qual crec que sóc un nervi durant gran part del dia, i fins i tot quan dormo no paro quieta.

He nascut i crescut a Palafrugell. Em considero una persona força implicada amb el poble (em ve d’herència), ja des de ben petita, participant en les diverses activitats i associacions. Sóc una persona feliç, orgullosa i agraïda per tot el que se m’ha ofert al llarg de la meva vida. Tinc una família que m’ha fet costat sempre i amb qui puc comptar sigui quines siguin les circumstàncies. Bé ... però no crec que això us interessi massa, per tant potser que us parli una mica de la meva vida acadèmica i com és que he aterrat al CEIP Pi Verd. Vaig cursar la primària i la secundària a Palafrugell. Vaig gaudir dels meus anys d’adolescència a l’Institut  Frederic Martí (allà compaginava les classes amb les partides de futbolí!!!), encara que per poder cursar els estudis universitaris vaig viure uns anys a Vic. Allà vaig obtenir els títols de mestre en educació infantil i educació especial, amb bona nota (la segona i la primera de la promoció respectivament).  A la Universitat de Vic hi ha un gran equip docent que em va transmetre grans valors, grans coneixements i qui em va acabar de reafirmar quina era la meva professió: la de ser mestra. Un dels coneixements més rellevants transmesos: la importància d’aprendre a i per aprendre. Per aprendre s’ha d’observar, olorar, escoltar i sobretot tocar, manipular, experimentar... així que amb la maleta carregada de coneixements, experiències i bones amistats vaig tornar cap a la meva terra: Palafrugell.

Una vegada aquí de seguida em vaig posar a treballar en un gran projecte, que avui és considerada una molt bona escola bressol: Belluguets. Belluguets significa per mi: treball en equip, constància, esforç, comprensió i un gran treball amb les famílies. Al cap de quatre anys vaig decidir que la meva vida necessitava fer un canvi i que havia arribat el moment de fer el pas. Vaig apuntar-me a llistes per ser interina en el Departament d’Educació. De seguida vaig tenir feina, vaig passar per Torroella i per Vilafant, on també hi vaig aprendre moltes coses. S’acostava la segona gran oportunitat de la meva vida: aprovar les oposicions. L’any anterior m’hi havia quedat a les portes i el juny del 2008 jo creia que era el meu any. Realment vaig estudiar molt i la gent del meu voltant va haver de tenir una mica de paciència amb mi: nervis, mal humor, hores sense dormir, cafès a canvi d’escoltar la meva programació... i per fi l’esforç va donar resultat. Vaig aprovar les oposicions. Però la cosa no va acabar aquí: omple papers i més papers, demana plaça allà on tu vols... uns tràmits burocràtics que no s’acaben mai més. Ja ho havia aconseguit, ara només desitjava que em toqués a prop. I així va ser, al tenir una nota força alta vaig ser de les primeres a poder escollir i em van donar la que havia posat com a primer opció: el CEIP Pi Verd de Palafrugell. Començava en aquesta escola a P3, igual que els “meus” nens i nenes i les seves famílies. Tot plegat un dia a dia ple d’emocions, sensacions, bones intencions i desitjos, que poc a poc es van complint. A final de curs... torna a esperar que et donin la destinació pel curs vinent.  I aquí estic, amb les mateixes o augmentades ganes d’ensenyar, aprendre, gaudir i compartir amb els nens i nenes i les famílies el seu procés de creixement.

Com podeu veure la meva trajectòria professional no ha estat, de moment, massa extensa, però crec que he sabut treure profit de tot el que se m’ha ofert. Qui digui que cada dia no aprèn coses noves ens enganya. De tot se’n aprèn. Hem considero una persona exigent amb mi mateixa i amb els altres, constant, treballadora, que m’agrada fer la feina ben feta, impulsiva, capaç de reconèixer (gairebé sempre) els propis errors i treure’n profit de totes les situacions (sobretot de les menys positives). No m’agraden les coses fàcils, m’agraden aquelles que em suposen esforç i dedicació, encara que tenir paciència és un dels meus punts dèbils. Sempre que puc amb bon humor i una bona dosi de paciència concentrada.

Bé... crec ara ja sabeu una mica més de mi... així que si necessiteu res, ja sabeu on trobar-me. Fins la pròxima!!