Direcció
15/01/2009
Carme Ferrer Vilaplana
Hola! Sóc la Carme i estic a la direcció del CEIP Pi Verd on també dono les classes de música i d´educació mediambiental i natural als alumnes del centre. Sóc professora des de fa molts anys i he estat treballant a una altra escola pública de Palafrugell, al CEIP Barceló i Matas, del que guardo els bons records. Allí vaig donar classes a Educació Infantil (P4-P5) els primers anys, i E.Primària (5è i 6è), els últims. El meu esperit intranquil i temerari m’estava portant a nous canvis, a fer oposicions i canviar de nivell i d´edat dels alumnes. Les meves aspiracions eren acabar en algun institut, i ensenyar història i geografia a adolescents, però la vida i la sort m’han portat a conduir aquesta escola nova.
No podia esperar res millor, ja que significa fer realitat un somni: veure créixer un projecte educatiu públic, poder intervenir-hi, decidir, i treballar per fer-lo realitat.
Sóc llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Bellaterra de Barcelona i Diplomada a l’UDG de Girona en Ciències Socials, mestra de català, així com Diplomada en Pedagogia Terapèutica per la UB. També tinc la titulació en la Gestió i Direcció de Centres i altres cursos de Formació Permanent.
Sempre he fet de mestra. Em ve la vocació de molt petita, ja que a la meva escola de mitjans dels anys 60 m’ho passava molt bé com alumna, aprenent, i també ensenyant als més petits. Eran temps d´escola on la "senyoreta" ensenyava nenes de diferents edats. Encara no es feia educació infantil i de 1er curs a 3er vaig tenir una mestra, i de quart a cinquè una altra que em va preparar per l´Ingrès a Batxillerat. D´allí, del meu poblet,Bescanó, a la capital, a Girona, a l´Institut Vicens Vives d´on encara recordo els examens. I d´aquest a l´antiga Escola de Magisteri.
Vaig començar amb nens d’Educació Especial, el curs 1977-78, en un gran centre privat de Granollers, la Fundació Montserrat Montero, on vaig veure i em vaig trobar per primera vegada greus problemàtiques d’alumnes amb deficiències i malalties psicològiques, fisiològiques i intel•lectuals. Una experiència única, que no té preu i de la que vaig aprendre més del que vaig ensenyar, durant tres anys. Vaig seguir en el món infantil a Sta. Coloma de Gramenet (Barcelona) on les problemàtiques dels alumnes i les famílies eren ben diferents però alhora enriquidores. També vaig treballar tres cursos a Cardona, d’on recordo experiències de poble gran, de terra en dins, que em van satisfer plenament. Allà va néixer la meva filla gran, la Laura, l’any 1983.
Finalment, amb les oposicions tretes l’any que va néixer la Laura, vaig tornar a casa, al poble de Bescanó, però vaig decidir canviar les boires del Gironès, pels vents i el sol del Baix Empordà, tot i que no aguanto gaire els llargs dies de tramontanades. Així, el setembre de 1986, embarassada de la meva segona filla, la Maria vaig arribar a Palafrugell, al CEIP Barceló i Matas, centre on s’educaren i, molt bé, les meves tres filles, la més gran, la Laura, ara metgessa, la Maria, professora de música, i la més petita, l’Alba, estudiant de Dret.
M’estimo la meva feina per sobre qualsevol altra i crec profundament en les possibilitats i la bona educació de l’Escola Pública al nostre país.
