Cohesió social
11/01/2009
CIUTADANIA, CONVIVÈNCIA I COHESIÓ SOCIAL
“MIRADES DE MOLTS COLORS”
LA PLANA WEB DEL CENTRE
Cohesió i pluralitat es donen cita en la mostra d’imatges de la plana WEB del centre, i haurem de tenir en compte la seva complexitat si volem comprendre i mirar de resoldre els fets diferencials.
Volem explorar experiències, existències, coneixements, capacitats, possibilitats.
Visibilitzar allò silenciós, creatiu o que passa desapercebut, o allò que defugim amb la mirada perquè ens “violenta” o “desagrada”.
Volem fer d’aquest projecte una eina educativa i de cohesió social.
Al fotografiar posarem de relleu la multiplicitat, la complexitat, la multiculturalitat del mosaic de la nostra comunitat educativa, reflex de la nostra societat, la gamma multicolor que ens empenyerà a explorar i descobrir altres realitats, altres vides, altres històries, amb una altra mirada, una mirada neta de prejudicis, una mirada més que necessària.
Per poder-ho fer ens caldrà comptar amb la complicitat dels col·lectius que conformen la nostra comunitat educativa, i de les diferents realitats familiars i culturals que s’uneixen en aquest mosaic nostre del Pi Verd.
Actualment som molt pocs però tinguem en compte que hem de créixer i que la diversitat és un fet indiscutible. Que només ens cal obrir bé els ulls. Mirar.
També destacarem el paper rellevant que té el carrer i el barri, l’entorn de la nostra escola com a espai de relació, i així podrem posar de manifest les necessitats i mancances que hi descobrim.
Volem crear una autèntica xarxa de relacions i complicitats, una xarxa de compromisos. I està clar que, una xarxa així, s’ha d’establir a dintre de les parets de l’escola i a fora de les parets de l’escola. A dintre, entre els estudiants i, com no, entre el professorat i el personal de l’escola. A fora, involucrant les famílies, els organismes, associacions, institucions... Si el cos de professorat i el personal de l’escola no és un grup compacte, on hi ha confiança, cooperació, solidaritat, participació... Com podrà l’escola contribuir a crear cohesió social? I no parlem de quan les famílies estan involucrades a l’escola: els nens i les nenes hi van més, i les escoles són millors.
Quan les institucions, organismes, associacions i altres vetllen i ens acompanyen en la tasca educativa, ens tenen en compte, ens cerquen en el seu camí, la xarxa social, la cohesió que cerquem, la bona convivència, es va fent realitat.
“Es necessita un poble per educar a un infant”.
En el barri hem de cercar la col·laboració i participació en el projecte educatiu: de les botigues, les organitzacions de lleure, de les associacions de veïns, de l’Ajuntament, Biblioteques, centres de salut i altres, d’altres escoles, dels museus, ONGs, grups artístics, organitzacions esportives, institucions, partits, administracions, sindicats...
Volem millorar les opinions, actituds, comportaments, la convivència i la integració, la inclusió de tots per sobre l’exclusió de ningú.
Construir una xarxa feta d’altres xarxes i basada en valors insubstituïbles: participació, honestedat, reciprocitat, solidaritat, tolerància, confiança...
Cohesió i pluralitat es donen cita en la mostra d’imatges de la plana WEB del centre, i haurem de tenir en compte la seva complexitat si volem comprendre i mirar de resoldre els fets diferencials.
Volem explorar experiències, existències, coneixements, capacitats, possibilitats
Visibilitzar allò silenciós, creatiu o que passa desapercebut, o allò que defugim amb la mirada perquè ens “violenta” o “desagrada”.
Volem fer d’aquest projecte una eina educativa i de cohesió social.
Al fotografiar posarem de relleu la multiplicitat, la complexitat, la multiculturalitat del mosaic de la nostra comunitat educativa, reflex de la nostra societat, la gamma multicolor que ens empenyerà a explorar i descobrir altres realitats, altres vides, altres històries, amb una altra mirada, una mirada neta de prejudicis, una mirada més que necessària.
Per poder-ho fer ens caldrà comptar amb la complicitat dels col·lectius que conformen la nostra comunitat educativa, i de les diferents realitats familiars i culturals que s’uneixen en aquest mosaic nostre del Pi Verd.
Actualment som molt pocs però tinguem en compte que hem de créixer i que la diversitat és un fet indiscutible. Que només ens cal obrir bé els ulls. Mirar.
També destacarem el paper rellevant que té el carrer i el barri, l’entorn de la nostra escola com a espai de relació, i així podrem posar de manifest les necessitats i mancances que hi descobrim.
Volem crear una autèntica xarxa de relacions i complicitats, una xarxa de compromisos. I està clar que, una xarxa així, s’ha d’establir a dintre de les parets de l’escola i a fora de les parets de l’escola. A dintre, entre els estudiants i, com no, entre el professorat i el personal de l’escola. A fora, involucrant les famílies, els organismes, associacions, institucions... Si el cos de professorat i el personal de l’escola no és un grup compacte, on hi ha confiança, cooperació, solidaritat, participació... Com podrà l’escola contribuir a crear cohesió social? I no parlem de quan les famílies estan involucrades a l’escola: els nens i les nenes hi van més, i les escoles són millors.
Quan les institucions, organismes, associacions i altres vetllen i ens acompanyen en la tasca educativa, ens tenen en compte, ens cerquen en el seu camí, la xarxa social, la cohesió que cerquem, la bona convivència, es va fent realitat.
“ES NECESSITA UN POBLE PER EDUCAR UN INFANT”
En el barri hem de cercar la col·laboració i participació en el projecte educatiu: de les botigues, les organitzacions de lleure, de les associacions de veïns, de l’Ajuntament, Biblioteques, centres de salut i altres, d’altres escoles, dels museus, ONGs, grups artístics, organitzacions esportives, institucions, partits, administracions, sindicats...
Volem millorar les opinions, actituds, comportaments, la convivència i la integració, la inclusió de tots per sobre l’exclusió de ningú.
Construir una xarxa feta d’altres xarxes i basada en valors insubstituïbles: participació, honestedat, reciprocitat, solidaritat, tolerància, confiança...
Sabem que no inventem res i que les tasques endegades en moltes altres experiències escolars, ens serveixen de referent, ens animen a tirar endavant amb el que ja estem fent i el què volem fer.
Hem estructurat els objectius a través d’uns eixos de treball amb la comunitat educativa al complet, pensant que es tracta d’això, de crear aquesta xarxa social uns bons fonaments per educar en la ciutadania, per fomentar la cohesió social. El nostre model no és més que un recull de models.
1. VET AQUÍ UNA VEGADA...
Treballem els valors democràtics mitjançant un projecte de contes, rondalles, faules, costums... d’arreu del món.
Un viatge pel món i per la fantasia amb una finalitat: l’aprenentatge i l’educació en la ciutadania, en la convivència i la cohesió.
Aprofundirem en valors com: la participació, la solidaritat, l’amistat, la tolerància, la comprensió, la responsabilitat, el compromís...
Educar per a la convivència és un dels eixos centrals de l’educació. Una escola que faci que tots els alumnes esdevinguin ciutadans compromesos amb la democràcia, la justícia i els drets humans. Que promogui la recerca de formes de convivència que no escloguin el que és propi de cadascú, i la formació de persones rectes, dialogants i pacífiques.
En general, l’ensenyament formal s’ha orientat principalment al coneixement, però una formació integral de la persona ha de preveure les dimensions d’aprendre a conviure, participar, relacionar-se, cooperar, resoldre conflictes personals i de grup.
Conviure, és a dir, viure amb altres de forma serena, equilibrada, creativa i feliç, forma part intrínseca de l’educació.
Tots aquests valors s’aniran impartint al llarg del currículum escolar, dividits per etapes amb una clara intenció de fomentar la lectura i el coneixement de les cultures.
Viatjarem cap a un món màgic on hi haurà un vaixell que ens farà arribar a diferents indrets on sirenes, pirates, reis i mags, seran els nostres companys de viatge que ens permetran conèixer cultures i civilitzacions.
Dissenyarem una mascota que s’identifiqui amb la nostra Biblioteca. A partir de l’explicació de contes de mascotes, els nenes i nenes podran començar a imaginar la seva mascota de lectura.
Obrirem cofres del tresor on una joguina, un objecte, una música, un nom, lletres o qualsevol cosa que se’ns acudeixi, serà el tret de sortida per a la imaginació, per descobrir nous contes, rondalles, faules, històries...
2. VET AQUÍ FA MOLT DE TEMPS...
Recuperant la memòria dels nostres avantpassats, la dels pares, veïns, oncles, persones i personatges del municipi, aprofitarem totes aquelles experiències vitals ja viscudes i que comportin transmissió de valors socials, familiars o de grup, culturals, així com veritables intercanvis entre generacions...
EL NOSTRE ENTORN SOCIAL A L´ABAST
1. M´ENSENYES PADRÍ/PADRINA?
Els Padrinsde lectura, ens poden ajudar a aprendre a llegir en les estones de Biblioteca oberta que gaudirem a l’escola el proper curs. Pensem que aprendre a llegir ho pot fer algú petit i algú més gran. Sempre hi som a temps.
Cal impulsar la voluntarietat.
Cal també, promoure l’oferta d’activitats extraescolars bàsiques que facilitin la integració i la realització d’activitats comunes entre les famílies i els seus fills.
Promoure l’acollida i el coneixement de la llengua en l’alumnat recent.
Potenciar el seguiment escolar com a reforç i complement.
2. VOLS QUE JUGUEM A... ?
A l’escola podem disposar de jocs d’arreu del món com a taller intercultural i lúdic on aprendrem a conèixer altres maneres de divertir-se o entretenir-se, desconegudes i llunyanes per diferents raons: econòmiques, culturals, de costums...
Els jocs, a més, ensenyen a millorar el treball en equip, la cooperació, el sentiment de grup. D’acceptar les regles del joc, de saber perdre, de saber guanyar, de saber compartir amb els altres, d’orientar i acompanyar els grans als més petits.
Arreu del món podem observar com els jocs es repeteixen sota formes diferents, amb diferents estris però amb la mateixa estructura, el mateix funcionament. Jocs de carrer, per grans i petits, fàcils o amb dificultats.
El joc contribueix a estrènyer vincles entre els membres del grup, a respectar normes, a rivalitzar amb seny, a saber guanyar i saber perdre, a trobar diversió en l’oci.
Juguem i aprenem del joc, un element divertit i alhora imprescindible en l’educació de les persones.
Els jocs originaris de cada país ens ajudaran a conèixer una mica més els països de procedència d’alguna dels nostres companys.
3. SABIÉU QUÈ...?
Diverses exposicions, xerrades i altres activitats entorn de l’escola i el nostre poble i entorn social, vivències dels membres de la nostra comunitat.
Com era l’escola dels nostres avis i àvies? O l’escola dels anys 60? I la del 70? Viatgem a través de les dècades passades per esbrinar característiques de l’escola d’aleshores.
Què s’ensenyava? Com s’ensenyava? A quines edats? Fins quan? A qui?
El positiu i el negatiu de la nostra terra.
El positiu i el negatiu d’altres contrades més llunyanes.
Quin és el nostre patrimoni cultural? De què podem gaudir a casa nostra? Què li manca? Quin és el patrimoni cultural de les cultures que conviuen amb nosaltres? Què ens aporten ?
Des de la comunicació es poden generar propostes per ajudar a la convivència, la integració tot construint cohesió social des de la llengua catalana.
El coneixement, la informació i la formació són eines fonamentals per la integració. Des del desconeixement difícilment es poden construir ponts ferms per la cohesió social.
La gent més formada té xarxes socials més amplies, fortes i profundes i participa més en la comunitat social i en la vida “política”.
Ens caldrà establir una xarxa de relacions interpersonals i intergrupals basada en valors com la confiança, la reciprocitat, la tolerància, la cooperació, la honestedat, la solidaritat.
Així podrem resoldre amb menys dificultats, els problemes col·lectius que vagin sorgint o es vagin plantejant.
4. CONEIXEU QUI ÉS...?
El nostre món i entorn ja no és el mateix que anys enrera, però encara podem gaudir de determinats oficis d’artesans que persisteixin rebels a desaparèixer, i que potser tenim més a prop del que creiem.
Encara tenen un paper dins la nostra societat, són oficis instructius i útils: el cisteller, la herborista, el sabater, el fuster, el pagès, la modista, el sastre, el pastor... Aprofitem-ho. Prendrem contacte amb ells, els escoltarem explicar-nos les seves històries, els vincularem a contes i cançons de tots els temps i reconeixerem els valors que encarnen.
Si viatgem al passat, tanmateix desenterrarem oficis pràcticament inexistents a la nostra terra.
Recordeu qui era el matalasser? I l’afilador? I la tramantinaire? I el carboner o el ferrer?
Viatgem al llarg del temps i de la història per poder entendre els canvis i l’esdevenir de diferents civilitzacions, amb el paper important que cadascun dels oficis oblidats han tingut en el seu moment, o que encara tenen en altres països, o que ressorgeixen de l’oblit a l’empara de nous conceptes i maneres de viure.
5. VET AQUÍ UN PAIS MOLT LLUNYÀ, QUE...
Aprofundim els valors solidaris donant a conèixer altres necessitats escolars, altres realitats diferents a la nostra, i potser no tan llunyanes.
Participem en les campanyes solidàries del municipi, des de les de l’Ajuntament o ACOPA, fins les d’altres associacions u ONGs del municipi.
El coneixement de com viuen l’escola altres nens i nenes del món, actualment, ens farà conscients del que tenim i gaudim i del que ens manca, així com a la inversa, per poder valorar en el seu gra just, tot allò que s’ha aconseguit en avenços i millores, així com el que ha costat aconseguir-ho.
1. VIATGEM A :
2006-2007 COSTA RICA
Projecte per a la construcció d’un camí accessible per anar a l’escola.
Comunitat indígena de YORKIN, ètnia BRIBRI.
2007-2008 THAILÀNDIA Projecte encaminat a l’escolarització i tutela de nenes en edat escolar, en perill de ser cedides a la prostitució sexual, pels seus propis familiars, per qüestions econòmiques i de subsistència.
2008-2009 EL SÀHARA- CAMPAMENTS DE REFUGIATS
Participem en les campanyes solidàries de Nadal a Palafrugell
Participem en la recollida d’aliments i estris d’escola, municipals i pròpies, amb solidaritat amb el Poble Saharauí.
Intercanvis entre alumnes
Gestions sindicals.
2. Cançons de sirenes, de pirates, de guerrers i princeses, de dames i cavallers, de plor i d’alegria, de tristesa i de felicitat, d’amor i de guerra: coneguem la música d’arreu del món. Sons i cançons.
La música com a nexe festiu d’unió entre pobles, com a identitat cultural.
La música i la dansa en els nostres continents, sobre una esfera del món, travessant mars i oceans, muntanyes i deserts, planes i serralades.
Una visió alegre de les diferencies ètniques, culturals i econòmiques del nostre planeta.
Festa de final de curs, i d’altres celebracions: Festival de danses i cançons del món. Festa Intercultural.
Celebració de diades i jornades internacionals que tenen a veure amb la música: Sta. Cecília, Dia de la música etc.
Escoltarem diversitat de músiques, i tocarem instruments musicals de diferents continents i parlarem dels sons característics de cada cultura, descobrint la història i procedència de cadascun d’ells.
Farem instruments tenint en compte les idees bàsiques per produir un so, i comprovarem que es poden seguir diferents ritmes acompanyant músiques populars i modernes.
Sentirem i cantarem cançons tradicionals que s’han cantat a molts pobles i observarem com el cant és una part important de la vida de les comunitats.
Sempre s’ha cantat i es canta a les viles, al camp i a la mar, i des que naixem, amb les cançons de bressol, la música forma part de la vida.
Aprendrem a conèixer ritmes i melodies, tot cantant o escoltant diferents cançons populars. D’aquí i del món.
3. EL MÓN EN UNA PANTALLA. Espiem per una finestra: el cinema.
Una videoteca on el cinema es converteix en una eina de descobriment i coneixença d’altres móns i realitats, d’altres cultures que ens semblen llunyanes o inexistents però que comparteixen l’espai del nostre planeta, ... Situacions polítiques i socials que no sempre ens serà fàcil admetre o tolerar, o que ignorarem en un intent de no involucrar-nos. És tolerància o potser indiferència? Tenim en compte els drets humans de les persones o prevalen els de la perpetuació de costums ancestrals que els respecten?
Un cinema per veure, reflexionar, concienciar...
El cinema també pot ser un mitjà de comunicació amb incidència social i educativa, no només com esbarjo i entreteniment. Cal també ensenyar a seleccionar, triar, entendre. El cinema com a art.
Cal aprendre a ser crítics a formar una personalitat, una manera de ser, una persona social amb els valors democràtics que estem ensenyant i transmetent.
CINEFÒRUM: Denunciem, reflexionem, actuem
4. Parlem-ne tots plegats
Treballar els valors democràtics potenciant la participació dels nostres alumnes en la vida del centre.
Eleccions de delegats i secretaris de classe.
Constitució d’assemblees de secretaris i delegats.
Visites guiades al Parlament
Visites a la Sala de plens de l’ajuntament
Visita d’un Consell Comarcal i/o altres administracions de la vida pública democràtica.
5. Les festes i sortides
Certes festes poden tenir quelcom d’entranyable per ser costums més o menys ancestrals que s’han de conservar, però per damunt d’aquests aspecte superficial, amaguen una dimensió insospitada, un contingut transcendent: puntuen el temps, ja que durant un breu temps es produeix un desballestament de la realitat. En aquest lapse de la majoria de celebracions del món, la gent fa coses prohibides o insòlites en la vida quotidiana. Però sobre tot les festes estan relacionades amb la sociabilitat, creen societat, estableixen i renoven compromisos entre individus o entre grups. Són pactes davant del temps. La festa permet als individus prendre consciència què són part integrant d’una totalitat.
Per això les festes permeten a la comunitat humana esdevenir protagonista i espectadora.
A tot arreu, a totes les èpoques, les festes reben la tasca de fer possible que cadascú es senti part d’una comunitat.
Del barri a la nació, del grup ètnic o religiós, a qualsevol penya d’amics, la festa és una pràctica social ordinària i excepcional. La festa, no tan pels seus continguts com per la seva forma és una tècnica que les comunitats utilitzen per estrènyer lligams, per crear-los, per fer xarxa, per fer pinya.
Les festes centrades en les tradicions, la música, els llibres, la cuina, són petits pons diaris de cohesió social, eines d’integració i construcció.
“Volem una societat plural, però no una pluralitat de societats.”
Festes i celebracions a l’escola:
Les famílies, els coneguts, els amics, participen i col·laboren en les festes tradicionals.
LA TARDOR
La castanyada
L’HIVERN
Festes de Nadal
Festes religioses, però també, de costums, tradicionals.
1. En Fumera. Personatge del nostre imaginari amb 7 ulls a la cara: el vigilant.
2. El Caga tió i l’arbre o l’avet de Nadal. El boix grèbol i l’arç blanc. El “paganisme”, la natura màgica, la natura que sobreviu i dona aliments, descendència o sort representada per troncs i arbres.
3. El pessebre. L’escenificació d’un temps passat amb personatges (les figuretes) que desenvolupen feines diferents a les actuals, escenaris que no són els nostres però que es poden semblar a altres en alguns indrets del món.
4. Sants innocents. La diada feta una broma. Concepte de festa transgressora.
5. L’home dels nassos. Imaginari popular. S’ha acabat un any i en comença un altre.
6. Els tres reis de l’orient. La festa del joc i dels regals pels infants.
7. El rei Carnestoltes. De nou la festa pagana i popular de saltar-se les normes.
8. La vella quaresma. Personatge popular. Ens preparem per una setmana de vacances.
LA PRIMAVERA
Sant Jordi. El patró de Catalunya. La llegenda. Celebració popular entorn els llibres i les roses. Festiva i cultural.
Festes de Primavera. Rua de carrosses. Festes municipals nascudes arran la prohibició de la celebració carnavalesca i que s’aguanten en el temps. Disfresses i disbauxa.
L’ESTIU
Festa de fi de curs. Festa intercultural, celebració de la diversitat dins la pròpia comunitat escolar del centre. Festa de cohesió social entre tots els seus membres.
ALTRES
Festa del xai. Festa religiosa musulmana.
El Ramadà. Festa religiosa musulmana.
Jornades i celebracions a l’escola
Aquestes celebracions són orientatives i tan com es pugui s’inclouran dins de la programació anual, tenint en consideració els lligams amb els diferents projectes que marquen la línia del centre: Projecte Mediambiental, Projecte de Ciutadania, Projecte de Cohesió Social, Projecte d’Alimentació, Projecte Lingüístic.
Com és previsible, potser les diades no s’escauen cada any en la data marcada, i potser algunes d’elles es celebren dins del marc d’unes jornades més extenses que podran anar d’un a tres o quatre dies, fins i tot setmanals.
Diada Nacional de Catalunya: 11 de setembre
Dia de l’Emigrant: 29 de setembre
Dia mundial dels ocells: 29 de setembre
Dia mundial de l’Alimentació: 16 d’octubre
Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa: 17 d’octubre
Dia internacional de la Tolerància: 16 de novembre
Dia dels Drets de l’Infant: 20 de novembre
Dia de l’arbre autòcton: 26 de novembre
Dia de la Constitució Espanyola: 6 de desembre
Dia Internacional dels Drets Humans: 10 de desembre
Dia escolar de la No Violència i la Pau: 30 de gener
Dia Internacional contra el canvi climàtic: 11 de febrer
Dia de la Dona treballadora: 8 de març
Dia mundial del mar: 17 de març
Jornada mundial del Bosc o dia de l’arbre: 21 de març
Dia Internacional per a l’eliminació de la Discriminació Racial: 21 de març
Dia Panamericà de l’Indígena: 19 d’abril
Dia de la Terra : 22 d’abril
Dia del Llibre: 23 d’abril
Dia de la Festa del Treball: 1 de maig
Dia d l’alliberació d’Àfrica: 26 de maig
Dia del Medi ambient: 5 de juny
Dia Mundial contra la Desertització i la Sequera: 17 de juny
Dia mundial de la música: 21 de juny. O 22 de novembre (Sta. Cecília)
Les sortides i les colònies
El principal objectiu és que els alumnes dels diferents cicles, facin cada any una sortida de 2 o 3 dies a DIFERENTS COMARQUES DE Catalunya, per tal de fer activitats i treballs de camp relacionats amb el currículum del Coneixement del Medi social, Cultural i Natural que complementin des de l’observació i l’aplicació in situ, els aprenentatges assolits durant el curs
“M’ho van explicar i ho vaig oblidar
Ho vaig veure i ho vaig entendre
Ho vaig fer i ho vaig aprendre”
CONFUCI